INTRODUCCIÓ

Tots els canvis en les estructures demogràfiques, econòmiques i socials iniciats al segle XIX, van completar-se i consolidar-se durant el segle XX. 

Segle XIX:

• transformacions lentes i amb moltes dificultats
• Catalunya i el País Basc: industrialització moderna i implantació d'un teixit social abocat al sector secundari.

Final segle XIX principi segle XX:

• Transformació base econòmica i social (Segona Revolució Industrial)
• Inestabilitat política, tensions socials, manca de recursos, falta de competivitat en el mercat exterior i l'excessiu intervencionisme estatal.

En començar el segle XX, Espanya era encara una societat predominantment agrària i amb un notable endarreriment econòmic respecte els altres països de l'Europa industrialitzada.

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Abolició del règim senyorial:

• Va expulsar molts pagesos de les terres que havien treballat
• Transformacions tècniques de l’agricultura
• Millora dels transports 
• Expectatives d’una vida millor 
• Un gran nombre de pagesos abandonen el seu lloc de residència al llarg del segle XIX. 

Conseqüències:

• Els emigrants van adreçar-se cap als nuclis urbans més propers o als més dinàmics econòmicament. 
• A partir dels anys seixanta del segle XIX, va iniciar-se un procés d’èxode rural
• Principals destinacions: Madrid, Barcelona i Biscaia. 
• En el cas de Catalunya,  migracions internes amb una intensitat més alta que en d’altres indrets de l’Estat. 
• Les comarques catalanes més industrialitzades, com el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, van absorbir una bona part d’aquest èxode. 

Segona meitat del segle XIX:

• Començament de la immigració valenciana i aragonesa cap a terres catalanes (en quantitats reduïdes i procedents de zones de parla catalana)
•  Els primers murcians arriben durant l’època de la febre d’or (1876-1886).

Emigrants espanyols al port d'A Corunya

Piràmide població espanyola del segle XIX

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

La població espanyola va créixer força durant el segle XIX, tot i que va créixer menys que en altres països europeus.

Espanya va passar a tenir uns onze milions d’habitants entre el 1787 i el 1900. Va teniu un augment d’un 60%.

Creiem que el creixement demogràfic espanyol era més baix que altres països europeus, ja que la mortalitat a Espanya era força elevada.

Causes d’aquest increment:

• Lleugera disminució de la mortalitat
• Manteniment d’una elevada taxa de natalitat

Durant el segle XIX Catalunya va experimentar un gran creixement demogràfic passant dels 900.000 habitants de 1797 a vorejar els dos milions el 1900.

Trobem dues grans etapes:

1. La població catalana va experimentar un gran augment, passant de 1.030.000 habitants i una densitat de 24 habitants per quilòmetre quadrat el 1819, a 1.280.000 habitants i una densitat de 30,9 habitants per quilòmetre quadrat el 1842. La demografia catalana d’aquest període es caracteritzava per l’alta taxa de natalitat; una disminució de la mortalitat com a conseqüència dels avenços mèdics; l’increment de l’esperança de vida; i el predomini dels nuclis de població reduïts.
2. A partir de 1857, Catalunya presentarà una població de 1.652.291 habitants. Aquesta població anirà augmentant i cap a finals de segle arribarà a 2.271.960 habitants amb una densitat de població de 50,8 habitants per quilòmetre quadrat. Però més tard, el creixement va desaccelerar-se a causa d’un descens del nombre de naixements.

Augment de la població espanyola

PROCÉS D'URBANITZACIÓ

L'èxode rural va comportar un augment de la urbanització de tot el territori espanyol, és a dir que es va produir un gran creixement de les ciutats i la gent va començar a migrar del camp a la ciutat.

• Començament del segle XX la majoria de la població espanyola continuava dins del món rural.
• Entre els anys 1850 i 1900 la població urbana va començar a duplicar-se.
• Ciutats que més van crèixer: Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla, Màlaga i Saragossa.
• Catalunya va ser la ciutat en que es va produir més un increment d'urbanització.
• Aparició de grans nuclis industrials: Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa i Manresa.
• Segona meitat del segle la població es concentrava en comarques del litoral i prelitoral
• Comarques muntanyenques i d'interior iniciaven un clar procés de despoblació.

LES CARACTERÍSTIQUES AGRÀRIES. CREIXEMENT I EXPANSIÓ

Característiques agràries:

1. En la primera meitat del s.XIX es produeix la revolució agrària liberal on la seva finalitat era substituir la propietat de l'Antic Règim, caracteritzat per la superposició de dominis i drets sobre la terra per la propietat completam, lliure i individual que destacava el liberalisme econòmic.

- Processos de desamortització que van posar fi a la propietat amortitzada per l'Esglèsia i dels pobles.

- Supresió de les finques.

- Supresió de les cases pairals i la supresió de pràctiques comunals agràries, com la derrota de les mieses que restringien la lliure utilització de la terra a la convenencia del propietari.

2. Seguidament el procés que va transformar l'agricultura espanyola durant el segle XIX va ser l'expansió agrària, coneguda com una ampliació de la superfície cultivada, un increment de la producció i el desenvolupament de processos d'especialització productiva orientats cap a l'exportació.

Creixement i expansió:

A partir de l'any 1820 com a consecuència de la reestauració es va produir un augment de la producció de cereals al domini d'una política prohibicionista, primer i després proteccionista de les importacions a l'exterior sobre els cereals.

El desenvolupament del comerç de cereals estava acompanyat d'un procés d'integració dels mercats regionals que va posar fi a la situació de l'Antic Règim:
- Fragmentació de mercats regionals.
- Policultiu i fortes fluctuacions dels preus.
Les avantatges de la integració dels mercats són:
- Disminució dels preus.
- Millor establiment dels mercats.
- Disminució  de les crisis de susbsistencies.
- Millor retribució pels productors.

http://www.jverne.net/analiterarios/nortecontrasur03.JPG

LES PRIMERES REFORMES AGRÀRIES

Van substituir l'Antic Règim per la societat capitalista, al llarg de la primera meitat del segle XIX a Espanya. Durant aquest procés es va abolir el règim senyorial, és a dir, es va desvincular la propietat i es va dur a terme la desamortització.

Causes:

Aquests canvis van transferir una gran quantitat de terres pertanyents a propietaris amb un escàs interès per conrear, a uns altres propietaris rurals molt interessats a obtenir-ne la màxima producció possible. 

1. Desvinculacions:

• La legislació complementària de les lleis desamortitzadores de l'estat Espanyol es van produir durant el s.XIX en virtut de la que van ser posats en circulació els béns vinculats a la noblesa i retirar les senyories jurisdiccionals.
• El problema de la necessitat de desvincular van tenir les repercussions els anys 1798 i 1799 ja que van permetre la venda de  finques vinculats sempre que els productes de les vendes estiguessin ingressats a la caixa d'amortització.

   2. Desamortitzacions:

  La desamortització és l'expropiació per part de l'Estat de les propietats de l'Església i dels béns comunals. 

 Es va realitzar en dues grans fases: 

• La primera va ser duta a terme  el 1836 i va afectar fonamentalment les terres de l'Església. El seu principal inspirador va ser Mendizábal. 

• La segona va ser duta a terme el 1855 per Madoz, el qual va posar en venda els béns comunals i de propis. Una de les conseqüències principals de la desamortització es que va afectar totes les classes socials.

   3. Noves formes de propietat:

• En el segle XIX es produeix una transformació del regim de la propietat agrària i de la redistribució de la font principal de poder. Aquest procés va afectar a tota Europa.
• Repartició de les terres de la Esglèsia.
• Desde 1750 es va produir un gran creixement demogràfic i una major demanda d'aliments que va originar una pujada en els preus de la terra i una pujada en els preus del productes agrícoles i a la vegada va disminuir la mà d'obra. 
• Empobriment de la població rural i un augment de les rendes de la terra.
• Els canvis de propietat impulsen un increment del cultiu i la producció agrària.
• España es va afegir en aquest canvi amb retard: fora del comerç internacional, sense una unitat econòmica, etc.